Sempre he pensat i he sabut que la literatura és molt important, però no mai m'havia parat a pensar quin és el seu valor pedagògic real, sobretot la de la literatura popular.
Entenem per literatura popular a aquelles obres que no tenen un autor concret, sinó que pertanyen a un poble i són considerades folklore i cultura tradicional.
Una rondalla típica de Dénia, d'on jo sóc, és la següent:
"Aquesta és la història de "El gosset de Les Rotes" a Dénia, on hi ha una pedra a la mar que sembla un gos.
A Dénia, conta la legenda que en èpoques antigues en Les Rotes hi havia dos palaus de famílies molt riques. En un d'eixos palaus molt prop de la mar vivia una jove de nom Selena. El pare de la qual l'havia promés en un temple com a verge, pel que Selene no podia tindre amors.
A l'altre palau vivia un jove. Selena i el jove es van enamorar i en nit de lluna plena, es trobaven en una barqueta dins de la mar. A Selene sempre l'acompanyava el seu gosset, que era l'únic testimoni de les trobades dels joves. I una nit, els enamorats es van entregar l'un a l'altre. La Deessa del temple es va enfadar, perquè Selene ja no era verge i es va vengar enviant una forta tempesta de mar que va trencar la barca. El gos va intentar salvar a la seua ama i, quan estava a punt d'arribar a la vora de la mar, la Deessa li va enviar un altre colp de mar i Selene va anar a parar contra les roques i la va matar. I el gos li va demanar al pare de tots els Déus que el fera pedra perquè no volia viure i volia estar amb la seua ama.
I aquesta és la pedra coneguda en Dénia com "El gosset de Les Rotes". I a Dénia diuen que a la nit, quan fort la tempesta brama, del gos se senten udols plorant per la mort de la seua ama."
Personalment, pense que treballar aquest tipus de literatura a l'aula és mot important, ja que és una forma de conéixer més la teua localitat i la seua cultura pròpia. A més, això pot generar curiositat als xiquets, ja que els pot interessar saber què altres històries es conten per la seua i zona i, fins i tot, de zones properes a les seues. Amb aquesta curiositat trobem també l'interés per descobrir més sobre aquesta literatura i, com a conseqüència, que lligen.
D'altra banda, podem treballar molt la imaginació amb els xiquets, ja que se'ls pot fer preguntes sobre les històries que els façen pensar i imaginar (per exemple: com penses que eren els palaus?, i com t'imagines a Selene i al jove?). Una altra forma de fomentar-la és fent que ells mateixos creen la seua pròpia història.
Aquesta és una fotografia de la roca del conte:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada